dilluns, 2 d’agost de 2010

Blau...de mar


O blaus de mar. Amb els verds de la mar, i amb els blaus. Blau d'estiu, cel i mar.

2 comentaris:

Eva Ventura ha dit...

Deliciós poema el de nu bategant, per a un dia més gris que blau.

Salut!

gypsy ha dit...

Hola Ramon, jo també vaig fer una humil aportació al teu bell dibuix. Encara que potser va ser massa tardana.
Te la deixo aquí, doncs es va inspirar en aquest dibuix teu. Vaig penjar el poemet al meu espai, sense posar la imatge, doncs darrerament em surten uns codis rars quan penjo imatges.

Cremo les ales blanques

Cremo les ales blanques
no vull ser àngel caigut,
només desitjo ser un cos
que es consumeix devora teu,
mentre un batec compassat
m'alleuja de la presó closa,
d'aquells sentits que bramen
a crits, esdevenir sensació.


petons! Bon estiu!

gypsy