dijous, 21 d’agost del 2008

albufera B


I continuem amb aquest dibuixet simple i primitiu que ha tingut tanta acceptació. Segona fulla.

albufera A


Un munt de poetes han acudit a la cita del dibuixet. Tants, que he necessitat dues pàgines. Ací n'hi ha una.

diumenge, 3 d’agost del 2008

EN PLE ESTIU-2




I ací, el dibuixet inspirador de l'assaig incomparable amb e què ens ha obsequiat el relataire JOANPG.

Que forma part d'aquest 'conjunt'.

EN PLE ESTIU

Gràcies, company JOANPG, per participar a la 'invitació' /el cul-te al cul/, amb el magnífic 'treballet'.
Ací el teniu, perquè en gaudiu tots (i totes!)


EL CUL I JO.Diuen que la major part de dones es fixen en el cul d’un home. Els crida l’atenció i els servei de sistema primitiu de catalogació del mascle. Si les senyores i senyoretes no hi tenen res a dir, suposarem que és cert.Jo, la veritat, ni ho sabia. Ara, intrigat, he volgut investigar-me. (Us prego que no rieu gaire fort ni que us penseu que “a la vejez viruelas”. Res de totes aquestes cabòries que els malt -pensats els serveix per esmolar-se les ungles.Jo em miro al joc de miralls que tenim a casa, i que voleu que us digui? El trobo lleig.Clar que amb uns eslips ben ajustats, marcant les natges no grasses però tampoc minses, doncs... no sabria que dir.Val a dir que si els pantalons no són ajustats, l’efecte passa per alt i l’experiment nul.El resultat del meu estudi particular ha resultat desdenyosament nefast.Ja no tinc edat per cridar l’atenció de les dónes i poques, molt poques, han mirat el meu culet.Vaig atrevir-me a anar a una platja nudista on es permetia l’estada dels tèxtils, i em vaig fer un tip de mirar, entre d’altres coses més atractives com ara les senyores, els culs dels que prenien el sol tal com van néixer estirats boca terrosa i més enrogit per la vergonya que no pas pel sol de justícia que queia. Resultat: em vaig quedar igual.Tot i que algú em va suposar instint homosexual, tot sigui per la ciència. Que consti que la meva esposa em va acompanyar i el remei va ser pitjor que la malaltia ja que els que eren cara amunt o passejant van servir-me per rebre retrets irònics al arribar a casa.A hores d’ara ja em fa mal el cul de tant seure per relatar aquesta bajanada, i, per no semblar el cul d’en Jaumet, o un cul de taverna, o un cul d’església, i com que mai he llepat el cul a ningú, i tinc el cul pelat d’esser cul i merda amb RC, mai enviaré a prendre pel cul a ningú, ni perdré el cul per res, si voleu enviar al cul del sac aquest escrit per un cul de porc, ho podeu fer amb tota llibertat.

Una forta encaixada de JOANPG