...i els pàmpols cauen

I allà va... i el Cargol s'ens despenja entre femelles -serioses elles- i ens ofereix un poemeta quasi d'estiu, amb abundor de fruitam.

...I COLORS DE TARDOR acaba.

I comença - ben aviat- ...la caiguda del pàmpol!!!
I moltes -i mercès- gràcies a totes les participants! He escrit 'totes' (fem. pl.) perquè totes són dones. Incloeix a 'tardor2', amb un haikú fantàstic. L'enhorabona!!!

Colors de tardor 2

Un somriure d'estiu... i més coses afegides! Records d'un temps passat; nostàlgies de calors, de carn... Auuu! S'ha acabat per ara! A l'any pròxim, altra vegada!!!

Colors de tardor 3

Per què una cara trista? O no ho és? Sempre té la mateixa aquest 'representant' del circ de la vida?
Començaments de tardor, xicones i xicons!
Després, hi ha esclata-sangs! Rovellons, recollones!!!

Colors de tardor

Per exemple, una menuda gerra amb flors melancòliques, amb un fons negre de tronada

Una processó... actual?

Una visió del romànic.
Entreu, mireu, llegiu... Quantes intrerpretacions diferents d'un mateix dibuixet!!!... I totes són vàlides!!!

el perquè no m'agrada la platja a l'estiu