He tornat. Com gairebé cada any per la tardor, per veure els daurats, els verds impossibles, els rojos obscurs al carasol o en contra, amb una llum que fereix els ulls. I, de vegades, la càmera!
Perquè com sempre, he fet fotografies. I dibuixos al vent gelat i trencador de qualsevol capvespre... Aquest, per si amb un tast en teniu prou.
I me'n torne a casa content. Amb la cara encara rogenca pel fred, i pel pernil i els embotits,... i pel vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada